Música/canciones de jamón 6 – Oda al jamón – Coplas de Mostrador y Alejandro Rodríguez

Gentileza de monibéric – serie «El jamón en representaciones culturales»

El trío formado por Javi ‘el Gran Visir’, Loren y Ramoni y conocido como “Coplas de mostrador” nació en Cádiz como una chirigota (agrupación músico-coral de carácter carnavalesco que canta principalmente por las calles ofreciendo coplas humorísticas al pueblo).

El propietario de un restaurante gaditano les pidió que actuaran en su local y montaron un repertorio de un poco más de una hora, basándose en la historia del Carnaval de Cádiz desde el año 1934, explicándole a la gente cada agrupación, sus premios, …, junto con algunos chistes y canciones humorísticas como la “Oda del jamón” (basada en las canciones “Se nos rompió el amor”, “Procuro olvidarte” y “Amor de hombre”).

A raíz de estas actuaciones, salieron en diversos programas de televisión (“Ratones coloraos”, de Jesús Quintero, o “Todo el mundo es bueno”, de José Corbacho, entre otros).

Esta canción también se hizo famosa con la voz e interpretación del niño Alejandro Rodríguez, en el programa “Menuda noche”, de Juan y Medio.

EL JAMÓN EN EL LA MÚSICA – 6: ODA AL JAMÓN / EL PERNIL EN LA MÚSICA – 6: «ODA AL JAMÓN”

oda_al_jamon780x234

Gentilesa de monibèric – sèrie «El pernil en representacions culturals»

El trio format per Javi ‘el Gran Visir’, Loren i Ramoni i conegut com a “Coplas de mostrador” va néixer a Cadis com una «chirigota» (agrupacióp musicocoral de caràcter carnavalesc que canta principalment als carrers oferint «coplas» humoristiques al poble).

El propietari d’un restaurant gadità els va demanar que actuessin al su local i van muntar un repertori de poc més d’una hora, basant-se en la història del Carnaval de Cadis des de l’any 1934, explicant-li a la gent cada agrupació, els seus premis…, juntament amb alguns acudits i cançons humorístiques com l’“Oda del jamón” (basada en les cançons “Se nos rompió el amor”, “Procuro olvidarte” i “Amor de hombre”).

Arran d’aquestes actuacions, van sortir a diversos programes de televisió (“Ratones coloraos”, de Jesús Quintero, o “Todo el mundo es bueno”, de José Corbacho, entre altres).

Aquesta canço també es va fer famosa amb la veu i interpretació del nen Alejandro Rodríguez, al programa “Menuda noche”, de Juan y Medio.

Música/canciones de jamón 5 – Quiero jamón – Miguel Costas y Aerolíneas Federales

Gentileza de monibéric – serie «El jamón en representaciones culturales»

Miguel Costas, nacido en Vigo, Galicia, en 1961, es un guitarrista y vocalista de punk-rock gallego, que fue vocalista y guitarrista de las bandas Siniestro Total, Aerolíneas Federales y Los Feliz, y actualmente es vocalista del grupo Costas.

Con Aerolíneas Federales editó cinco discos, entre 1986 y 1991, y en 2012 el grupo se volvió a juntar para hacer un nuevo álbum: “Hasta el final… y más allá (Demos 1983-1993)». Este último disco contiene algunas de las maquetas grabadas por el grupo de Vigo en la década 1983-1993 y que nunca antes se habían editado. Entre las piezas musicales se encuentra “Quiero jamón”, que se presentó por primera vez en el programa de TVG Xabarín Club, en versión gallega (“Quero xamón”).

EL JAMÓN EN EL LA MÚSICA – 5: QUIERO JAMÓN / EL PERNIL EN LA MÚSICA – 5: «QUIERO JAMÓN”

quiero_jamon780x234

Gentilesa de monibèric – sèrie «El pernil en representacions culturals»

Miguel Costas, nascut a Vigo, Galícia, el 1961, és un guitarrista i vocalista de punk-rock gallec, que va ser vocalista i guitarrista de les bandes Siniestro Total, Aerolíneas Federales i Los Feliz, i actualment és vocalista del grup Costas.

Amb Aerolíneas Federales va editar cinc discs, entre 1986 i 1991, i el 2012 el grup es va tornar a ajuntar per fer un nou àlbum: “Hasta el final… y más allá (Demos 1983-1993)». Aquest últim disc conté algunes de les maquetes enregistrades pel grup de Vigo a la dècada 1983-1993 i que mai abans no s’havien editat. Entre les peces musicals es troba “Quiero jamón”, que es va presentar per primera vegada al programa de TVG Xabarín Club, en versió gallega (“Quero xamón”).

Música/canciones de jamón 4 – Dame el jamón – El Símbolo

Gentileza de monibéric – serie «El jamón en representaciones culturales»

El Símbolo es una banda argentina de Dance/latin-pop, formada en 1992 por Frank Madero y Ramón Garriga, junto con Tote Puerta y Nazarena Falero. En 1996 Ramón Garriga deja el grupo y en 1997 los tres componentes (Madero, Puerta y Falero) lanzan el cuarto disco de la formación, titulado No Pares, del que se hicieron populares las canciones “Nunca te decides” y “Levantando las manos”, y que incluye la canción “Dame el jamón”.

EL JAMÓN EN EL LA MÚSICA – 4: DAME EL JAMÓN / EL PERNIL EN LA MÚSICA – 4: «DAME EL JAMÓN”

musica_dame_el_jamon780x234

Gentilesa de monibèric – sèrie «El pernil en representacions culturals»

El Símbolo és una banda argentina de Dance/latin-pop, formada el 1992 per Frank Madero i Ramón Garriga, juntament amb Tote Puerta i Nazarena Falero. El 1996 Ramón Garriga deixa el grup i el 1997 els tres components (Madero, Puerta y Falero) llancen el quart disc de la formació, titulat «No Pares», del qual es van fer populars les cançons “Nunca te decides” i “Levantando las manos”, i que inclou la cançó “Dame el jamón”.

Música/canciones de jamón 3 – La del jamón – Los Cantores de Quilla Huasi / Duo Pelaytay Rojas

Gentileza de monibéric – serie «El jamón en representaciones culturales»

«La del jamón» es una canción compuesta por Oscar Valles y Ernesto Villavicencio en los años 80 del siglo XX, pensada para bailar cueca (un baile de parejas sueltas, hombre y mujer, donde los bailarines llevan un pañuelo en la mano derecha y trazan figuras circulares).

Fue popularizada por el grupo Los Cantores de Quilla Huasi, que fue un conjunto folclórico argentino creado en Buenos Aires en 1953. Publicaron 38 álbumes oficiales originales, el último de ellos en 1987.

Otros intérpretes de esta canción han sido el Duo Pelaytay Rojas, junto a Tres para la Guitarra, el dúo Oyarzabal – Navarro, Raíces Mercedinas, y Mario Compadre Morales.

EL JAMÓN EN EL LA MÚSICA – 3: LA DEL JAMÓN / EL PERNIL EN LA MÚSICA – 3: «LA DEL JAMÓN”

musica_la_del_jamon780x234

Gentilesa de monibèric – serie «El jamón en representaciones culturales»

«La del jamón» és una cançó composada per Oscar Valles i Ernesto Villavicencio als anys 80 del segle XX, pensada per ballar cueca (un ball de parelles soltes, home i dona, on els ballarins porten un mocador a la mà dreta i tracen figures circulars).

Va ser popularitzada pel grup Los Cantores de Quilla Huasi, que va ser un conjunt folclòric argentí creat a Buenos Aires el 1953. Van publicar 38 àlbums oficials originals, el darrer d’ells el 1987.

Altres intèrprets d’aquesta cançó han estat el Duo Pelaytay Rojas, al costat de Tres para la Guitarra, el dúo Oyarzabal – Navarro, Raíces Mercedinas, i Mario Compadre Morales.

Música/canciones de jamón 2 – Dale jamón a la jeva – Machito y Graciela / Los Hermanos Moreno

Gentileza de monibéric – serie «El jamón en representaciones culturales»

Francisco Raúl Gutiérrez Grillo, Machito (*Marianao, Cuba, probablemente 1908 – + Londres, Reino Unido, 1984) y Graciela Pérez Gutiérrez, Graciela (*La Habana, Cuba, 1915 – + Nueva York, Estados Unidos, 2010) popularizaron la canción “Dale jamón a la jeva” en los años 50 del siglo XX. Posteriormente interpretaron esta canción Los Hermanos Moreno (Nelson Moreno y William Moreno).

Machito trabajó con varios artistas y orquestas latinas a finales de los años 30, y en 1940 fundó los Afro-Cubans, el grupo musical que lo acompañó hasta su muerte. Su hermanastra Graciela se unió a los Afro-Cubans a mediados de los años 40, hasta mediados de los años 70. Entre la gran cantidad de canciones interpretadas por Machito y los Afro-Cubans está “Dale jamón a la jeva”, una canción que se editó dentro del álbum “Changó Ta’ Vení”.

Por su parte, la orquesta tropical salsera Los Hermanos Moreno se formó en Hoboken (Nueva Jersey), Estados Unidos, por los hermanos Nelson y William Moreno, el 1989. En 1990 editaron el disco «Para alegrarte la vida», donde incluyeron su versión de “Dale jamón a la jeva”.

EL JAMÓN EN EL LA MÚSICA – 2: DALE JAMÓN A LA JEVA / EL PERNIL EN LA MÚSICA – 2: «DALE JAMÓN A LA JEVA”

musica_dale_jamon_a_la_jeva780x234

Gentilesa de monibèric – sèrie «El pernil en representacions culturals»

Francisco Raúl Gutiérrez Grillo, Machito (*Marianao, Cuba, probablement 1908 – + Londres, Regne Unit, 1984) i Graciela Pérez Gutiérrez, Graciela (*L’Havana, Cuba, 1915 – + Nova York, Estats Units, 2010) van popularitzar la cançó “Dale jamón a la jeva” als anys 50 del segle XX. Posteriorment van interpretar aquesta cançó Los Hermanos Moreno (Nelson Moreno i William Moreno).

Machito va treballar amb diversos artistes i orquestres llatines a finals dels anys 30, i al 1940 va fundar los Afro-Cubans, el grup musical que el va acompanyar fins a la seva mort. La seva germanastra Graciela es va unir a los Afro-Cubans a mitjans dels anys 40, fins a mitjans dels anys 70. Entre la gran quantitat de cançons interpretades per Machito y los Afro-Cubans hi ha “Dale jamón a la jeva”, una cançó que es va editar dins de l’àlbum “Changó Ta’ Vení”.

Per la seva banda, l’orquestra tropical salsera Los Hermanos Moreno es va formar a Hoboken (Nova Jersey), Estats Units, pels germans Nelson i William Moreno, el 1989. El 1990 van editar el disc «Para alegrarte la vida», on hi van incloure la seva versió de “Dale jamón a la jeva”.

Música/canciones de jamón 1: Jamón, jamón – 1992 – Nicola Piovani

Gentileza de mónibèric – serie «El jamón en representaciones culturales»

La pieza musical principal de la película “Jamón, jamón” tiene precisamente el mismo título que la película, y fue creada a propósito (como encargo del director, Bigas Luna) por el músico italiano Nicola Piovani.

Al inicio de los años noventa del siglo XX, Nicola Piovani recibió el encargo de hacer la banda sonora de la película “Jamón, jamón” (primera de las películas que componen de “trilogía ibérica”, junto con «Huevos de oro» y «La teta y la luna», a las que Piovani también aportó creaciones musicales).

Con los años, Piovani sería más conocido, al haber compuesto la banda sonora de la película “La vida es bella”.

EL JAMÓN EN EL LA MÚSICA – 1: JAMÓN, JAMÓN / EL PERNIL EN LA MÚSICA – 1: «JAMÓN, JAMÓN” – mónibèric

musica_jamon_jamon780x234

Gentilesa de mónibèric – sèrie «El pernil en representacions culturals»

La peça musical principal de la pel·lícula “Jamón, jamón” té precisament el mateix títol que la pel·lícula, i va ser creada expressament (com a encàrrec del director, Bigas Luna) pel músic italià Nicola Piovani.

A l’inici dels anys noranta del segle XX, Nicola Piovani va rebre l’encàrrec de fer la banda sonora de la pel·lícula “Jamón, jamón” (primera de les pel·lícules que composen la “trilogia ibèrica”, juntament amb «Ous d’or» i «La teta i la lluna», a les quals Piovani també va aportar creacions musicals).

Amb els anys, Piovani seria més conegut, en haver compost la banda sonora de la pel·lícula “La vida és bella”.

San Antonio Abad, patrón de los animales

Gentileza de mónibèric

Hoy es san Antonio Abad, patrón de los animales. Por lo tanto, es la festividad, entre otros, de los cerdos. En conmemoración, dedicamos este espacio a revisar escuetamente la figura de este santo.

San Antonio o Antón Abad (nacido en Quaeman-el-Arous, Egipto, en fecha desconocida y muerto en el monte Colzim, Egipto, el 17 de enero de 356) fue un monje cristiano, fundador del movimiento eremítico. Se sabe que en su juventud, y al poco de morir sus padres, abandonó sus bienes, recibidos en herencia, para llevar una existencia de ermitaño. Al ignorarse la fecha de su nacimiento, se le ha adjudicado una improbable longevidad, de hasta 105 años de edad, aunque ciertamente alcanzó una edad muy avanzada.

Uno de los atributos milagrosos que se relacionan con San Antonio Abad es el de dominador y protector de los animales. Su vida en el desierto sobreviviendo a serpientes, escorpiones y todo tipo de animales peligrosos de ese entorno le dieron esa fama.

Se cuenta que en una ocasión se le acercó una jabalina con sus jabatos (que estaban ciegos), en actitud de súplica. Antonio curó la ceguera de los animales y desde entonces la madre no se separó de él y le defendió de cualquier alimaña que se acercara. Pero con el tiempo y por la idea de que el cerdo era un animal impuro se hizo costumbre representarlo con un cerdo domado a los pies, dando a entender que él era vencedor de la impureza.

Alrededor de esta fecha, cada año, se realizan infinidad de actividades relacionadas con los animales: ferias de ganado, carreras de caballos, fiestas de porteadores, «tres tombs», …

SAN ANTONIO ABAD, PATRÓN DE LOS ANIMALES / SANT ANTONI ABAT, PATRÓ DELS ANIMALS – mónibèric

antonio_abad780x234

Gentilesa de mónibèric

Avui és sant Antoni Abat, patró dels animals. Per tant, és la festivitat, entre altres, dels porcs. En commemoració, dediquem aquest espai a revisar concisament la figura d’aquest sant.

Sant Antoni Abat (nascut a Quaeman-el-Arous, Egipte, en data desconeguda i mort al mont Colzim, Egipte, el 17 de gener de 356) va ser un monjo cristià, fundador del moviment eremític. Se sap que en la seva joventut, i poc després de morir els seus pares, va abandonar els seus béns, rebuts en herència, per portar una existència d’ermità. En ignorar la data del seu naixement, se li ha adjudicat una improbable longevitat, de fins a 105 anys d’edat, encara que certament va aconseguir una edat molt avançada.

Un dels atributs miraculosos que es relacionen amb Sant Antoni Abat és el de dominador i protector dels animals. La seva vida al desert sobrevivint a serps, escorpins i tot tipus d’animals perillosos d’aquest entorn li van donar la fama.

S’explica que en una ocasió se li va acostar una truja de senglar amb els seus garrins (que estaven cecs), en actitud de súplica. Antoni va guarir la ceguesa dels animals i des de llavors la mare no es va separar d’ell i el va defensar de qualsevol feristela que se li acostés. Però amb el temps i per la idea que el porc era un animal impur es va fer costum representar-lo amb un porc domat als peus, donant a entendre que ell era vencedor de la impuresa.

Al voltant d’aquesta data, cada any, es realitzen infinitat d’activitats relacionades amb els animals: fires de bestiar, curses de cavalls, festes de traginers, tres tombs…

Películas de jamón 2: Jamón, jamón – 1992

Gentileza de mónibèric – serie «El jamón en representaciones culturales»

José Luis es el hijo de un acaudalado matrimonio propietario de una fábrica de ropa interior masculina donde trabaja Silvia, su novia. Cuando ésta se queda embarazada, José Luis promete casarse con ella, contrariando la decisión de sus padres. La madre de José Luis, no considerando a Silvia lo suficientemente buena para casarse con su hijo, decide contratar a Raúl, un joven aspirante a torero que trabaja en un almacén de jamones, para que seduzca a la joven. Todo empezará a complicarse cuando Raúl se enamora de Silvia y ésta descubre que todo fue planeado por la madre de su novio. Una pelea entre José Luis y Raúl, utilizando cada uno de ellos una pata de jamón como arma, es la que da título a la película.

Ficha técnica
Título original: Jamón, jamón
Duración: 95 minutos
Año: 1992
País: España
Género: Melodrama
Productora: LolaFilms S.A. / Ovideo TV S.A. / Sogepaq
Dirección: Bigas Luna
Intérpretes: Anna Galiena, Javier Bardem, Jordi Mollà, Juan Diego, Penélope Cruz, Stefania Sandrelli
Guión: Cuca Canals, Bigas Luna
Fotografía: José Luis Alcaine

EL JAMÓN EN EL CINE – 2: JAMÓN, JAMÓN / EL PERNIL EN EL CINEMA – 2: «JAMÓN, JAMÓN” – mónibèric

cine_jamon_jamon780x234

Gentilesa de mónibèric – sèrie «El pernil en representacions culturals»

En José Luis és el fill d’un adinerat matrimoni propietari d’una fàbrica de roba interior masculina on treballa la Silvia, la seva xicota. Quan aquesta queda embarassada, en José Luis promet casar-se amb ella, contrariant la decisió dels seus pares. La mare d’en José Luis, no considerant la Silvia prou bona per casar-se amb el seu fill, decideix contractar en Raúl, un jove aspirant a torero que treballa en un magatzem de pernils, perquè sedueixi la jove. Tot començarà a complicar-se quan en Raúl s’enamora de la Silvia i aquesta descobreix que tot ha estat planejat per la mare del seu xicot. Una baralla entre en José Luis i en Raúl, utilitzant cadascun d’ells una pota de pernil com a arma, és la que dóna títol a la pel·lícula.

Fitxa tècnica
Títol original: Jamón, jamón
Durada: 95 minuts
País: Espanya
Gènere: Melodrama
Productora: LolaFilms S.A. / Ovideo TV S.A. / Sogepaq
Direcció: Bigas Luna
Intèrprets: Anna Galiena, Javier Bardem, Jordi Mollà, Juan Diego, Penélope Cruz, Stefania Sandrelli
Guió: Cuca Canals, Bigas Luna
Fotografia: José Luis Alcaine

Películas de jamón 1: Cómo se corta el jamón (That Certain Thing) – 1928

Gentileza de mónibèric – serie «El jamón en representaciones culturales»

El dueño de una cadena de restaurantes deshereda a su único hijo, Andy Charles, cuando éste le desobedece y se casa con una humilde cigarrera, Molly Kelly. Decidido a hacer la competencia a su padre, el hijo y su nueva esposa abren una nueva cadena de comida que resulta todo un éxito. El motivo del éxito de sus bocadillos es, como se puede leer en el último rótulo de esta película muda, “Cut the ham thick” (“Corta grueso el jamón”).

Ficha técnica
Título original: That Certain Thing
Duración: 67 minutos
Año: 1928
País: EE.UU.
Género: Melodrama
Color: Blanco y negro
Sonido: Muda
Productora: Columbia Pictures Corporation
Dirección: Frank Capra
Intérpretes: Viola Dana, Ralph Graves, Burr McIntosh, Aggie Herring,Carl Gerard, Syd Crossley, William H. Strauss
Guión: Frank Capra, Elmer Harris
Fotografía: Joseph Walker

EL JAMÓN EN EL CINE – 1: CÓMO SE CORTA EL JAMÓN (THAT CERTAIN THING) / EL PERNIL EN EL CINEMA – 1: «CÓMO SE CORTA EL JAMÓN» (THAT CERTAIN THING) – mónibèric

cine_that_certain_thing780x234

Gentilesa de mónibèric – sèrie «El pernil en representacions culturals»

L’amo d’una cadena de restaurants deshereta el seu únic fill, Andy Charles, quan aquest el desobeeix i es casa amb una humil cigarrera, Molly Kelly. Decidit a fer la competència al seu pare, el fill i la seva nova esposa obren una nova cadena de menjar que resulta tot un èxit. El motiu de l’èxit dels seus entrepans és, com es pot llegir en l’últim cartell d’aquesta pel·lícula muda, “Cut the ham thick” (“Talla gruixut el pernil”).

Fitxa tècnica
Títol original: That Certain Thing
Durada: 67 minuts
Any: 1928
País: EUA
Gènere: Melodrama
Color: Blanc i negre
So: Muda
Productora: Columbia Pictures Corporation
Direcció: Frank Capra
Intèrprets: Viola Dana, Ralph Graves, Burr McIntosh, Aggie Herring,Carl Gerard, Syd Crossley, William H. Strauss
Guió: Frank Capra, Elmer Harris
Fotografia: Joseph Walker

Jamón ibérico: tiempo de curación, tiempo de estancia en bodega

Gentileza de mónibèric

Como os contamos en el artículo “Curación y envejecimiento del jamón ibérico”, en la etapa de envejecimiento los jamones se cuelgan en bodegas durante no menos de 6 meses y hasta un máximo de 36 o más. La temperatura puede oscilar entre los 10º y los 20º C, y la humedad relativa está entre el 60 y el 80%. En este tiempo continúan los procesos bioquímicos iniciados en la curación y en los que interviene la flora microbiana, que le conferirá su peculiar aroma y sabor final.

Concretamente, un jamón ibérico debe pasar en la bodega aproximadamente de 24 a 36 meses para conseguir una óptima curación, y una paleta ibérica debe pasar en la bodega de 18 a 28 meses. Estos tiempos varían siempre en función del peso de la pieza, de modo que un gran jamón ibérico de 9 kilos puede estar hasta 5 años en la bodega para obtener su óptima curación.

De este modo, una vez alcanzada la curación del producto, si se deja más tiempo en la bodega se corre el riesgo de que se seque el producto, porque sigue perdiendo agua, y pierda así toda su jugosidad característica.

Los jamones permanecen en la bodega en completa oscuridad (para evitar el enranciamiento de la grasa) y periódicamente se realizan revisiones (calas o extracción de hueso o magro para examinar el estado) y cepillados (para eliminar mohos e insectos perjudiciales).

JAMÓN IBÉRICO: TIEMPO DE CURACIÓN, TIEMPO DE ESTANCIA EN BODEGA/ PERNIL IBÈRIC: TEMPS DE CURACIÓ, TEMPS D’ESTÀNCIA EN CELLER – mónibèric

bodega780x234

Gentilesa de mónibèric

Com us vam explicar a l’article “Curació i envelliment del pernil ibèric”, en l’etapa d’envelliment els pernils es pengen en cellers durant no menys de 6 mesos i fins a un màxim de 36 o més. La temperatura pot oscil·lar entre els 10º i els 20º C, i la humitat relativa està entre el 60 i el 80%. En aquest temps continuen els processos bioquímics iniciats en la curació i en els quals hi intervé la flora microbiana, que li conferirà la seva peculiar aroma i el seu peculiar sabor final.

Concretament, un pernil ibèric ha de passar en el celler aproximadament de 24 a 36 mesos per aconseguir una òptima curació, i una espatlla ibèrica ha de passar en el celler de 18 a 28 mesos. Aquests temps varien sempre en funció del pes de la peça, de manera que un gran pernil ibèric de 9 quilos pot estar fins a 5 anys en el celler per obtenir la seva òptima curació.

D’aquesta manera, una vegada assolida la curació del producte, si es deixa més temps en el celler es corre el risc que s’assequi el producte, perquè segueix perdent aigua, i perdi així tota la seva suculència característica.

Els pernils romanen al celler en completa foscor (per evitar la ranciesa del greix) i periòdicament es realitzen revisions (cales o extracció d’os o magre per examinar l’estat) i raspallades (per eliminar floridures i insectes perjudicials).